Estava força nerviosa pel
meu primer dia, encara que ja sabia les coses que havia de fer segons
la teoria, estava molt preocupada per si sabria estar a l'alçada.
Vaig arribar cap a les 9 i
10, una mica abans de la meva hora d'entrada, no m'ha agradat mai
arribar tard els llocs i menys si havia de començar a treballar.
Vaig entrar i vaig anar a buscar la directora qui em va dir que
estaria a la classe dels Estels, la classe dels mitjans tal i com jo
havia demanat. Em va portar fins l'aula i em va presentar aquest cop
formalment qui hauria de ser la meva tutora i la meva companya de
feina, estaria a la classe dels Estels.
Estava molt nerviosa, jo
sabia ser mare, però no educadora, havia d'aprendre moltes coses....
Encara que es pugui pensar
que aquesta feina és molt fàcil no ho és gens... No és canviar
bolquers i donar de menjar, ni rentar la cara, ni cantar.. sinó és
l'acompanyament d'aquests infants cap als aprenentatges, cap al seu
desenvolupament tant físic com intel·lectual. És ajudar-los a
créixer d'una forma global, respectar el seu ritme i estar al seu
costat. Donar la mà quan la demanen, abraçar quan ho requereixen i
acaronar-los quan ho necessiten.
El primer que va fer la meva
tutora va ser calmar-me, em va dir que mirés i si volia participar
que ho fes. Al principi em trobava com en un aparador, ho veia tot
però no hi participava, però això va durar poc. Vaig anar
coneixent tots els infants, 13 nens i nenes d'entre un i dos anys,
tot i que cap havia fet els dos anys. Eren tots molt petitons, del
grup hi havia cinc infants que havien començat aquest any, per tant
encara estaven en procés d'adaptació.
El procés d'adaptació és
un procés força difícil, s'ha de tenir en compte que els infants
en els seus primers dies es troben sols, no coneixen la seva
educadora, ni l'entorn, no veuen cap cara coneguda i normalment
passen d'estar en un entorn familiar a un entorn que no ho és,
passant de ser l'únic infant atès a haver de compartir l'atenció
entre diversos. També s'ha de tenir en compte que per a les
educadores també és un procés d'adaptació ja que normalment no
coneixen els infants i es produeix un període on la coneixença ha
de ser mútua.
No és fàcil per a una sola
educadora atendre com cal tots els infants en aquest període. Els
infants necessiten tota l'atenció, necessiten sentir-se protegits i
estimats, necessiten ser els protagonistes en tot moment. És força
difícil per a un infant passar d'un entorn conegut i familiar a un
entorn desconegut amb unes persones que no coneix i en unes
dependències que no li són familiars.
Per a un infant nou el
sentiment que pot manifestar-se és d'abandó. Serà llavors on la
tasca de l'educadora es farà notar. Aquest sentiment d'abandó que
pot provocar aquesta situació pot manifestar-se de diferents
maneres, els infants no tots són iguals i no tots tenen els mateixos
sentiments.
Un infant davant d'aquesta
situació pot posar-se a plorar desconsoladament, d'altres poden
posar-se en un racó de l'aula i no voler participar, d'altres poden
no exterioritzar-ho i fer-ho quan ja estan a l'entorn familiar,
altres poden manifestar-ho d'una manera més agressiva i inclús en
alguns casos es pot donar que l'infant intenti continuadament
provocar l'educadora. Com a educadora s'ha de tenir paciència i
respecte per cada un dels infants. Fer-los saber a cada un d'ells que
estàs al seu costat i que els ajudaràs sempre que ho necessitin,
també han de saber on són els límits i has d'aconseguir acabar
sent la persona de referència per ells a l'escola.
Tornant al meu primer dia
explicaré com són els infants que tenia a l'aula. Dels tretze nens
solament hi havia una nena que parlava molt clar, hi havia una nena
que feia molt poquet que havia començat a caminar i un nen que
encara no ho feia, la resta d'infants el seu desenvolupament era molt
similar, tot i així cada uns dels 13 infants tenia un ritme diferent
davant les experiències. El grup era força homogeni, hi havia 6
nens i 7 nenes.
Vaig començar participant
en els jocs que feia cada un dels infants i intentava seguir al seu
joc sense fer valoracions al respecte, solament observant i
participant tot seguint el seu joc. Intentava donar-me a conèixer i
m'anava relacionant poc a poc amb cada un d'ells.
Vaig poder observar les
tasques quotidianes de cada dia i vaig poder veure també la seva
evolució.
Normalment hi ha un horari
per a les tasques quotidianes, com l'hora del pati, l'hora de dinar,
l'hora de la migdiada, l'hora de berenar o l'hora del canvi de
bolquers (evidentment quan un infant necessitava que li canviessin el
bolquer es feia immediatament). Personalment crec que és molt
important respectar uns horaris, d'aquesta manera és més fàcil
pels infants adaptar-se i participar d'una forma activa en totes les
tasques.
Els infants s'han de poder
adaptar amb facilitat però una de les coses més importants és
respectar en tot moment el ritme de cada un i ajudar-los a
desenvolupar-se d'una manera global, acompanyar-los en les seves
experimentacions i guiar-los en totes les activitats. Crec que pels
infants l'experimentació amb el que és quotidià fa que el seu
desenvolupament sigui més fàcil.
El meu primer dia va ser
molt profitós vaig poder conèixer els infant i veure el seu dia a
dia. Vaig poder veure de prop la tasca diària de les seves
educadores, el seu comportament i la seva actitud, per sort tant la
meva tutora com l'educadora de suport tenien moltíssima vocació i
això feia que la feina fos molt fàcil. Vaig poder ajudar tant en
les tasques de recollida de joguines, com a l'hora de dinar i a
l'hora del descans.
Vaig poder veure el
comportament dels infants davant de l'hora del pati, l'hora del dinar
i l'hora del descans i la veritat és que em vaig quedar força
bocabadada davant el comportament d'aquests. Són infants molt petits
però tots ells mostren una gran autonomia
Bàsicament la meva feina en
aquest primer dia va ser observar com feien les tasques les
educadores i com fes relacionaven amb els infants per saber quina era
la millor manera d'actuar.
Quan vaig plegar vaig poder
reflexionar sobre:
- l'autonomia
- la quotidianitat
- les experiències
- la realitat de les escoles bressol
- el comportament dels infants
- el comportament de les educadores
- les dependències
- ...
Realment s'ha de dir que els
infants disposen d'una gran autonomia, molta més de la que pensem,
que les coses més quotidianes fan que els infants coneguin i
reconeguin l'entorn i experimentin desenvolupant-se d'una manera
global.
Que el respecta per cada un
dels infants és primordial per el seu desenvolupament i que s'ha de incentivar la seva autonomia, la seva autoestima i les seves decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada